67
Fermín, Anna i Maria intercanviaven idees i formes diferents de
tractar els aliments. Discutien i buscaven solucions per a canviar
les coses.
Els pares de Maria van començar a promocionar les idees d’estos
tres xiquets. En el seu programa es va començar a parlar de nou
de com calia canviar l’estil de vida, tornar a la dieta mediterrània,
fer compres selectives de productes naturals, lluitar contra
el consumisme despietat, conscienciar la població i informar
adequadament. El que passava a l’altra banda era simplement una
injustícia. Tots som éssers humans amb drets per a tots.
La gent va començar a reaccionar. Va haver-hi una convulsió
popular tan gran que els governants van haver d’intervenir i
canviar les seues polítiques cap a un camí sense tornada i que
canviaria la ciutat vip.
Però això va tindre greus conseqüències, ja que la ciutat vip va
deixar de tirar fem i llavors a la ciutat Esperança van començar a
tindre carestia. Només els arribaven restes orgàniques, la població
estava en perill i va arribar la fam.
Anna i Fermín van explicar a Maria esta nova situació. Els xiquets
van decidir construir un pont i un camí des de les dues ciutats, i a
poc a poc, es van anar traslladant d’un lloc a un altre persones dels
dos costats.
Quan la gent de banda i banda es van conéixer, van decidir que
no hi hauria separació entre ells i que ja era hora de compartir la
fortuna de què gaudien.
Les persones dels dos costats van començar una convivència
molt més gratificant. Van començar a aprendre els uns dels altres,
formes de cuinar, d’emmagatzemar, de repartir el temps lliure, de
reciclar.
