57
El iaio, que era molt savi, va accedir a explicar-los un conte però
a canvi ells havien d’anar menjant-se el sopar. El iaio sempre deia
que amb el menjar no s’hi juga i que calia acabar-se tot el plat,
perquè no acabara al fem.
El iaio va posar la condició que quan el conte s’acabara de contar,
els plats s’havien d’haver acabat, sense deixar-hi ni una engruna.
Els xiquets van pensar que el iaio s’apiadaria d’ells i els perdonaria
almenys les verdures.
