63
-Però açò és espantós! No poden fer eixa barbaritat, no és just! A
l’altre costat tenimcoses de sobres i per descomptat aliments per a
tots vosaltres. Jo veigmenjar per totes bandes i podríeu compartir
l’abundància de la qual som afortunats. No és just!, va dir Maria, a
la qual cosa Anna va respondre:
-Jo no entenc res del que fan els majors, però sí que et puc contar
com vivim a Esperança, la meua ciutat.
-El fem que ens arriba són productes que encara no han caducat,
però que han sigut retirats perquè tenen a prop la data de
caducitat. Les fruites i verdures fresques estan boníssimes; supose
que comque algunes són xicotetes i unes altres tenen formes o un
aspecte que no us agraden, doncs no les voleu. Hi ha molts altres
productes que els tireu perquè us n’heu comprat un altre que està
més de moda -li va començar a contar la mare d’Anna.
-Ja no cuineu a casa, i quan ho feu no guardeu les sobres, no
congeleu aliments, ompliu el rebost sense mirar el que ja teniu
emmagatzemat – va seguir dient-. Els xiquets tiren els entrepans
a mig menjar, els en posen molta quantitat. Se us ha oblidat com
emmagatzemar, cuinar amb els ingredients que necessiteu i us
heu tornat molt capritxosos. S’ha perdut la solidaritat i, el que és
pitjor, podeu perdre la salut, per no alimentar-vos correctament.
No seguiu una dieta equilibrada, ni la famosa dieta mediterrània.
També se us ha oblidat reciclar, us heu oblidat de cuidar el medi
ambient, tot açò us perjudicarà el dia de demà.
