66
-Sííí -va dir Maria-. Per què no veniu amb mi al meu món? Podeu
ajudar-me a explicar la vostra història.
Als xiquets els va semblar molt bona idea. Van demanar permís als
seus pares i van acompanyar Maria a la zona vip.
Tant Fermín com Anna van fluixejar quan van conéixer la zona on
vivia Maria. Hi havia tantes coses… que els costava assimilar tot el
que veien els seus ulls.
Una vegada que van arribar a casa de Maria, els xiquets van obrir
el rebost i el frigorífic: estava tot ple d’aliments. La casa tenia totes
les comoditats del món: aparells tecnològics, etc. Semblava un lloc
perfecte. Però res més lluny de la realitat, ja que pel carrer, a la
gent només se la veia córrer estressada d’un lloc a un altre. Hi havia
tendes i supermercats per tot arreu. Hi havia llums superbonics i
restaurants amb menjars deliciosos.
Tant Fermín com Anna també es van fixar que la gent no es veia
feliç. Semblaven estar enfadats.
En tornar de nou a casa, Maria va presentar els seus nous amics
als pares, que no van poder evitar soltar unes llagrimetes. Estaven
orgullosos que la seua filla fóra conscient de les injustícies i que
haguera decidit canviar les coses, amb ajuda dels seus amics.
Els pares no es van quedar de braços plegats, i van decidir ajudar
en els plans que tenien per a conscienciar la població sobre la
situació que s’estava donant.
Els pares de Maria eren uns periodistes famosos amb molt de
prestigi, i abans de començar a parlar en els seus programes diaris
sobre estes qüestions, van decidir canviar ells primer el seu estil
de vida.
