65
- No estigues trista, nosaltres no ho estem. Vine, et presentaré el
meu millor amic, i a més és el meu veí. Ell té grans idees que quan
jo sent m’òmplic d’esperança que podem fer unmónmillor. Si algú
ho sentira i li fera cas, sens dubte faria que els dos mons forenmés
feliços –va dir Anna. –Li diuen Fermín i de major vol ser cuiner.
-Hola, Fermín, et volia presentar una amiga nova, li diuen Maria i
ve de l’altre costat.
Quan Maria va veure Fermín, es va posar roja. Era el xic més guapo
que havia conegut mai.
- Una xiqueta de l’altre costat de la muntanya? Què fa ací? – va dir
el xiquet, que no entenia què feia Maria al seu món.
-Ésunaamigaquehavingutperconéixer-nos.Nosiguesmaleducat.
-No tenia ni idea del que estava passant, em sembla increïble que
amb la quantitat de menjar que tirem us hàgeu estat alimentant
tot este temps -li va dir Maria.
-Però no ens tingues pena. A pesar de tot, comhauràs vist no vivim
tan malament, encara podríem viure pitjor -li va contestar Fermín.
-M’ha dit Anna, que tens grans idees per amillorar açò - va dir Maria
a Fermín. - M’agradaria sentir-les.
A Fermín li va començar a agradar Maria i el seu interés.
-Doncs sí, i tu em podries ser de molta ajuda.
-Jo, com? -va contestar estupefacta Maria.
-Per a començar, podries explicar als teus amics i a la gent que
conegues com vivim a Esperança. Potser si coneixen la nostra
situació, algú podria fer-hi alguna cosa…
