62
Anna va portar Maria fins a sa casa: era una caseta pintada de rosa.
Tothom saludava a Anna. Semblava que tots es coneixien, que
simpàtics i amables “éssers”, va pensar Anna.
Quan van entrar a casa, la mare d’Anna li va fer una sonora besada
i va posar cara de sorpresa quan va veure Maria. Li va dir que era
una nova amiga que acabava de conéixer. La mare d’Anna va
començar a interrogar Maria i es va preocupar per si a la xiqueta
l’estarien buscant. Maria la va tranquil·litzar dient-li que els seus
pares no la trobarien a faltar i que fins a la nit podria quedar-se
abans de tornar. La mare d’Anna va accedir a deixar Maria que es
quedara unes hores, en vista de les súpliques de les dues xiquetes.
Però se n’hauria d’anar després de la gran sirena.
-Què és açò de la sirena? -va preguntar Maria.
I Anna va començar a contar-li que era un so horrorós que feien els
camions que portaven el menjar fins a la muntanya.
-Quins camions? -va preguntar Maria.
Doncs els camions que portaven els rebutjos que la ciutat vip no
volia, li explicà Anna.
-Però açò no pot ser, us mengeu el que nosaltres tirem?.
-Sí. Després de la caiguda del meteorit, el nostre territori es
va quedar sense res i després de mesos de desesperació, van
demanar a l’altra zona que compartiren el territori que s’havia
salvat del desastre, però els avariciosos poderosos de la teua
ciutat no van voler i van construir una frontera que impediria que
nosaltres passàrema l’altre costat. A canvi, ens donarien el que ells
consideraven que era una obra de solidaritat.
