59
Els habitants d’aquella zona no morien de fam, tampoc estaven
mal alimentats ni es posaven malalts, valoraven prou bé el menjar
que els de la zona vip no volien. Què més podien fer? Els seus
cultius havien sigut arrasats i la terra no era fèrtil, tampoc tenien
animals per a criar, només un gran riu que els aportava aigua
cristal·lina i que no estava contaminada. En definitiva, no tenien
forma ni manera de fabricar o aconseguir el seu propi aliment.
Tot i ser el triple de població respecte de la zona vip, ningú passava
fam, i per increïble que semble, amb les tones de menjar que
tiraven al fem els Femerians vivien i, per cert, molt feliços.
A pesar de tindre tot l’aliment, fàbriques, cultius
i altres productes
que qualsevol podria desitjar, els habitants vips eren cada vegada
més exigents i malbarataven sense parar.
Compraven compulsivament, menjaven als restaurants de moda,
es permetien tot tipus de luxes, els xiquets tiraven els esmorzars
quan els venia de gust. Sabien que a casa podien menjar el que
volgueren i s’havien fet molt capritxosos.
Hi havia, sens dubte, moltes diferències entre els dos, eren com
dos mons a banda, i entre ells s’alçava una gran muralla que els
feia indiferents els uns dels altres.
