52
–Que què té d’especial? –va respondre Vesi, ofesa–. Doncs la
presència d’aigua, naturalment. Gràcies a ella els éssers vius
poden subsistir, les plantes es poden alimentar, les precipitacions
són possibles a la Terra; és a dir, són infinites les qualitats que té
l’aigua. Gus va quedar sorprés davant d’esta explicació, alhora que
es penedia per haver malgastat tantíssima quantitat d’aigua per
tantes favades.
–Ho sent Vesi… –es va disculpar ell, capcot.
–Has aprés la lliçó? –va saltar orgullosa Vesi, per haver aconseguit
el que ella volia.
De sobte, Gus es va despertar d’un somni llarg i profund i, en sentir
que no parava de caure aigua de l’aixeta del lavabo, va cridar:
–Mare!
–Què et passa? –va contestar la mare.
–T’has deixat l’aixeta oberta!
–Fill, no passa res, vaig de seguida.
–Mare, l’aigua és molt important per a tots. Si uns la malgasten, a
uns altres els faltarà.
