46
Gus va fer una gran ganyota de sorpresa, es va fregar els ulls i, en
veure que no era una il·lusió, va estar a punt de cridar ben fort,
però el vaig aturar.
–No! No crides, per favor, vine i seguix-me!
En aquell moment em vaig evaporar i em vaig convertir en un
xicotet núvol de vapor d’aigua, vaig lliscar per davall de la porta,
vaig baixar per l’escala i vaig mirar cap arrere per veure si Gus em
seguia, i així va ser. Vaig eixir per la porta principal i, passat un
temps, vam arribar a l’estany del parc municipal. Una vegada allà
vaig cridar les meues amigues, les molècules d’aigua. Em vaig
dirigir a Gus i li vaig dir:
–Avant, toca l’aigua de l’estany! Gus va fer el que li vaig demanar
i quan va tocar l’aigua, esta va començar a brillar tant que Gus va
haver de tancar els ulls, i quan els va tornar a obrir, va veure un
paisatge desolat i amb poca vegetació. Gus va preguntar:
–On estem?
