51
Hi havia molta vegetació en aquell lloc, aigua pertot arreu, però
sobretot, molts animals de totes les espècies imaginables. Estava
sol de nou, tenia por, era tot molt estrany. Va fer uns xicotets
passos en direcció a un gran llac quan, de sobte, algú li va donar
un lleuger colp a l’esquena. Es va girar aterrit i va poder comprovar
que no era ningú altre que Vesi, que el visitava de nou.
–On estem ara? –va preguntar un poc més relaxat en comprovar
que hi havia algú més en aquell frondós bosc.
–Ens trobem a Sud-amèrica, concretament a les Bahames.
–I per què m’has dut fins a ací? –va preguntar una miqueta
desconcertat.
–T’he dut a Sud-amèrica perquè veges que l’aigua no és tan sols
important per a les persones, sinó també per a qualsevol ésser viu
del món.
Vesi es va parar a pensar un moment.
–Vine amb mi perquè veges què és el que et vull dir.
Gus, cada vegada més confús, va seguir Vesi. En arribar a un
xicoteta clariana, Vesi es va aturar decidida i va començar a
observar detingudament el paisatge. Gus va fer el mateix, però no
aconseguia entendre què era el que li volia explicar amb allò.
–Gus, veus que magnífic és este paratge natural? –va dir Vesi,
admirada.
–Què té d’especial? –va preguntar Gus, dubtós de si estaria ficant
la pota.
