45
En acabar la jornada, Gus i els seus amics agafaven la pilota i
anaven al parc que hi havia propde casa. Allí passaven la vesprada
jugant a futbol, amb tot el que això comportava: tirar-se a terra
i acabar tots bruts de fang i amb trossos de gespa enredats als
cabells. Al final de la vesprada de jocs divertits al parc, tornava a
casa i sa mare li preparava un bany amb aigua calenta.
Quan Gus entrava a la banyera amb tota la tropa de joguets
(ànec de goma, soldadets, vaixells i sireneta), l’aigua començava
a desbordar-se pels seus bruscos xipollejos. En eixe moment les
meues amigues i jo vam decidir que era hora de parlar amb ell
i de donar-li una lliçó. Per això, quan Gus va llevar el tap de la
banyera em vaig agafar molt fort al seu aneguet per no anar-
me’n pel desguàs, juntament amb les meues companyes. Quan
ja s’havia buidat la banyera, jo seguia enfilada al joguet, però Gus
no em podia veure, així que vaig absorbir part del vapor d’aigua
que hi havia al voltant i, gràcies a açò, el xiquet es va adonar de
la meua presència. La cosa no va eixir com jo havia planejat i, en
veure’m, ell va pensar que era una bestiola i va intentar tirar-me
del nino i aixafar-me, per això vaig començar a cridar:
–Aaah! Para! Para! Que no sóc cap bestiola!! –vaig poder veure
la cara de sorpresa del xiquet i vaig aprofitar l’oportunitat per a
presentar-me:
–Hola, sóc Vesi, no sóc cap tipus de bestiola, sóc una granmolècula
d’aigua i he vingut per poder ensenyar-te
tot el que es podria
fer amb la quantitat d’aigua que tu malgastes cada dia.
