47
Va veure que estava sol i va tornar a preguntar: “Vesi? On estàs?”.
Al principi Gus es va espantar un poc, però va decidir anar a
investigar on havia anat a parar. En aquell lloc feia una calor
que quasi no es podia respirar, llavors va trobar a faltar aquelles
botelles d’aigua que omplia una vegada i una altra de la font de
l’escola per llançar-les a les xiques. Gus es va asseure a terra i va
recolzar el cap en una roca propera. Va observar la terra, que
estava badada i no hi havia cap planta que poguera fer-la bonica.
Gus es va desmaiar, a poc a poc va tornar a obrir els ulls i va veure
un xic de la seua mateixa edat; era alt, de pell morena i cabells
negres. La roba que duia era lleugera.
–Hola! El meu nom és Azah –va dir el xic que es trobava assegut
davant de Gus–. T’has desmaiat per la calor que fa ací a Somàlia.
–Hola, sóc Gus –va dir fregant-se el cap–. Perdona, on has dit que
estem?
–A Somàlia, un país situat a l’est d’Àfrica –va dir Azah–. Pren beu
un poquet.
Azah va agafar un bol situat al costat de Gus i li’l va acostar als
llavis. Gus va beure el contingut que hi havia al bol, era aigua.
Gus no bevia molta aigua, per això sovint presentava quadres de
deshidratació: dificultat per a concentrar-se en els estudis, així
com marejos a l’hora de fer alguna activitat física.
