49
Gus li hauria donat la mà, però Zina les tenia ocupades amb les
gerres. Azah es va acomiadar d’ella i va agafar la mà de Gus,
alhora que caminava ràpidament. Van arribar a un arbre i es van
asseure davall de la seua ombra. Azah va mirar Gus amb intriga i
va preguntar:
–Com has arribat fins ací, Gus?
–La veritat és que és una història bastant llarga –va dir este.
Després d’explicar-li com havia arribat fins allí, Azah va obrir els
ulls com a plats i balbotejant va preguntar:
–Llavors, al teu país hi ha molta aigua?
–La veritat és que sí que n’hi ha –va respondre Gus.
–I per què la malgasteu? –va tornar a preguntar Azah.
Però no va obtindre resposta de Gus a esta pregunta. Gus es va
quedar observant la posta de sol, alhora que pensava la pregunta
que minuts abans li havia proposat el seu amic.
–És hora d’anar a casa, s’està fent fosc –va comentar Azah mirant
el seu amic.
El camí cap a casa va ser silenciós, i arribant a casa d’Azah es
podia sentir l’olor del sopar que la mare d’este havia preparat.
Zina va dir als dos xics:
–Aneu a llavar-vos les mans.
