44
Això era i no era un xiquet anomenat Gus, que pertanyia a una
família acomodada i que mai havia arribat a plantejar-se cap
problema que no estiguera relacionat amb els seus jocs favorits.
Tot va canviar quan vaig arribar jo i li vaig ensenyar a Gus com de
diferent podia arribar a ser la vida si no fóra per lameua existència.
Em presente: sóc Vesi, una xicoteta molècula d’aigua, i ara us
explicaré la història de com vaig conéixer Gus.
Era un dia normal en la vida de Gus. Ell acabava d’alçar-se i anavar
al lavabo per llavar-se, com tenia costum; després de banyar el
raspall de dents, es deixava l’aixeta oberta; a continuació, quan
acabava de passar-se el fil dental, el llançava al WC i estirava la
cadena; finalment, omplia el lavabo d’aigua calenta per llavar-se
la cara i pentinar-se, agafava un mocador per eixugar-se la cara i el
llançava al WC, tornant a estirar la cadena.
Després d’anar cada dia a escola en autobús i de les “avorrides”
classes, arribava l’hora del pati. Per a Gus allò era el millor de
l’escola. Allí jugava amb els amics a un dels seus jocs preferits, que
era molestar les xiques de la classe tirant-los aigua de les botelles,
que omplien una vegada i una altra de la font del pati.
