61
El vellet va obrir les mans i, amb una gran tendresa, va deixar Clara
dins del canal .
La goteta tancà els ulls i es posà a girar, i girar, i girar... En cada gir,
més i més gotetes eixien de dins del seu petit però gran cor i l’aigua
començà a brollar i brollar, i a poc a poc anà inundant aquella terra
que tant la necessitava.
Clara havia comprés el perquè de la seua importància.
Clara estava orgullosa de ser AIGUA
.
