66
Els dos xiquets van observar Clara i, amb una mirada còmplice, van
assentir amb el cap. El més gran dels xiquets, que duia Clara entre
les mans, es va agenollar a la vora del riu i amb molta cura ficà les
mans dins de l’aigua i va deixar anar Clara amb el corrent.
Clara va tancar els ulls i, observada per la resta de peixos que
l’envoltaven, començà a girar, girar i girar... fins que tota l’aigua
d’aquell riu tornà a ser comabans, les deixalles van desaparéixer, els
peixets angoixats tornaven a notar l’oxigen pur en l’aigua i aquella
aigua que tant necessitaven per poder viure estava clara... tan clara,
com la seua nova amiga.
Els peixos, agraïts, saltaren al seu costat, tornaven a ser feliços!
