63
Clara va notar com queia a poc a poc i... xofff!!! Va tornar a la font.
Allí, amb tantes altres gotetes, recordà de nou el seu brollador.
Trobava a faltar sa mare, però sabia que tard o prompte tornaria a
retrobar-se amb ella.
-Podem seguir molts camins... però tots en duran a la mar -Clara
recordava les paraules de sa mare i aquelles paraules l’animaren a
seguir somiant.
-Aquesta aigua no és potable -li deia un xiquet gran a un altre de
més menut que duia agafat de la mà, mentre s’acostaven a la font.
Clara va despertar dels seus records en sentir aquestes paraules.
-Tinc set i he perdut l’ampolla d’aigua -ploriquejava el més menut.
- Ho sent molt, però d’aquesta font no es pot beure.
Clara, que estava sentint-ho tot, s’hi va acostar i va dir
tímidament:
-Perdoneu, estic sentint-vos... Podeu explicar-me què vol dir no
potable?
Clara feia cara de preocupació, mai havia sentit aquella paraula, i
el fet que aquell menut no poguera beure-la i calmar la set, la va
angoixar.
