Page 51 - Contes Consum

–És veritat –va dir Sergio–. Hauríem de declarar-nos en vaga!

Total, que l’ànim es va anar caldejant i al final vam decidir entre tots que
féiem “vaga de treballs”!
En arribar a classe, Hamza, que es va oferir de portaveu, va comunicar al
mestre la nostra decisió.
–Esteu segurs? –va preguntar el professor–. Jo crec que no és bona idea…

Però bé, és la vostra decisió i he de respectar-la. Això sí, esta volta vos
deixe una setmana de termini per si algú canvia d’idea. En cas contrari, ja
sabeu la qualificació que teniu en el treball.

Encara que estava fermament decidida a fer vaga amb els meus companys
i companyes, la curiositat em picava per saber en què ens havíem
equivocat… Sí! Havia de saber d’alguna manera quin havia sigut l’error, així
que… Vaig idear un pla!
Al final de la jornada, quan va sonar el timbre, vaig baixar a la fila amb els

meus companys. I quan vam arribar a la porta d’eixida, li vaig dir al mestre:
–Mestre. Que m’he deixat la caçadora a classe… Em deixes la clau un
moment que puge a buscar-la?

–D’acord. Però no tardes! T’espere ací a la porta –va dir mentre em donava
les claus.
–Ben fet! –vaig pensar. El professor havia picat l’ham, així que ràpidament
vaig arribar a classe, vaig agafar la caçadora i em vaig posar a rebuscar
entre els treballs. El cor m’anava a mil per hora, pensant que si em vera el

mestre regirant entre les seues coses… me la guanyava i ben guanyada!
Al final vaig trobar el meu treball. Vaig obrir la primera pàgina i … quèeee???
Un 4!! Però, per què? Si el treball estava genial…

Vaig mirar ràpidament l’última pàgina per vore les anotacions que havia
fet. En llegir-les, em vaig quedar de pedra: “Heu de consultar les etiquetes
dels productes”.
–Com!?!? Quines etiquetes? –pensava jo–. Definitivament, està tocat de
l’ala, este home… Però què s’ha pensat?! Al final, hem fet bé fent vaga.

O això pensava.

51