Page 48 - Contes Consum

–Hahahahahahahaha!! –vam esclafir tots.

–Sí, Abraham. Molt il·lustratiu el teu exemple… –va dir el mestre amb cara
de no haver-li fet molta gràcia–. Però bé, més o menys això és el que heu
de fer. Dissenyar un menú d’estes característiques. Ah! I no oblideu que és
important incloure tot tipus d’aliments.
A l’hora del pati, ens van reunir uns quants companys per a anar formant

els grups. Com sempre, no hi havia manera de posar-se d’acord. Que si
les “Nerees” volíem anar juntes. Sí, Nerea García i Nerea González. Que si
Alejandro i Carlos també volien anar junts (si és que són inseparables).

Que si Jesús i Laura, que són cosins, també. Quina bomba de rellotgeria...!
Total, que al final havíem de demanar ajuda al mestre perquè ens posara
a tots d’acord.
Quan va sonar el timbre, vam pujar a classe i vam comentar el problema
amb el professor:

–Juanma, per a variar, hem tingut les baralles de sempre per a fer els grups
–va comentar Aya.
–Ja estem igual una altra volta? Pero a vore, que ja esteu en sext! Esta

preadolescència es pitjor que l’adolescència. Quin problema hi ha hagut
ara? –ens va preguntar el professor.
–Doncs el de sempre, que no ens posem d’acord per a formar els grups –
va respondre Carlos García.
–Això té una solució fàcil. Per ordre alfabètic! –va proposar el mestre.

–Bé!!! –van esclatar els cosins.
Clar, com que eren els dos primers de la llista, els tocava fer el treball en
el mateix equip. Però en vore el resultat, al mestre se li va transformar la

cara:
–Hmm... Bé, crec que no és una bona idea. Xics, ho sent, però si aneu
junts m’esvaloteu els altres. No. Definitivament no. Millor jo faré el grups i
després vos comente.
I dit això, va començar la classe de Llengua. Aquell dia tocava llegir en veu

alta un llibre de Jules Verne i després respondre les preguntes, així que
quan vam acabar el capítol, vam agafar les llibretes i ens vam posar a fer
els exercicis mentre el professor feia els grups.

Abans que sonara el timbre, ens va anunciar amb qui ens tocava a cada u.
Al final, com sempre, tenia raó: grups igualats i amb el mateix nombre de
“tranquils” i “agitadors de masses”.
Eixa vesprada, després de dinar, me’n vaig anar volant a casa d’una de les
Nerees (la González). A vore si començàvem amb el feliç “treballet”:

48