Page 47 - Contes Consum

Després de la ressaca de Nadal, van començar les classes de nou.

El professor va arribar el primer dia amb les energies renovades. Es veu que
el Nadal li havia anat massa bé, perquè en tres setmanes es “va ventilar”
dos temes de Ciències Naturals.
Es veu que tenia ganes d’explicar bé allò de l’alimentació saludable, perquè
pel que vam vore s’havia posat a dieta. I és que el Nadal, és el que té: que

si un polvoró, que si una trufa, que si un trosset de torró…
El cas és que un matí, acabant la classe de Ciències, ens va anunciar:
–Xics, ara que estem acabant la unitat, és el moment que em feu un treball

per a la setmana que ve. El treball, per equips, consistix a elaborar un menú
saludable per a un dia –ens va explicar-. Ja sabeu que podeu ajudar-vos
del llibre de text, de les fitxes que hem treballat, de la informació publicada
en el blog, etc. –I va afegir:– I ho vull per a dilluns!
–Per a dilluns? –va preguntar Juan–. Però si jo este cap de setmana tinc

partit… A mi no em donarà temps!
–Ni a mi –va comentar Sergio–. Jo tinc el mateix partit!
–Vos he dit moltes vegades que ja sou majorets per a traure temps i fer els

deures. Encara no vos he sentit queixar-vos que no tingueu temps per a
la consola… –ens va respondre el professor.
En realitat, tenia raó… Però, mare meua, quin “marró”! Hauríem d’ajuntar-
nos per grups durant eixa vesprada i el cap de setmana perquè ens donara
temps. Per descomptat que este home… sempre està amb els “treballets”!

Al matí següent, quan vam arribar a classe, Laura va abordar el mestre en
la fila i el va bombardejar a preguntes. Quan ja estàvem asseguts, ens va
dir:

–A vore, xics… Laura m’ha dit que no té molt clar com enfocar el treball.
Vos explique un poc més… Penseu en el que preneu habitualment en cada
una de les menjades al llarg d’un dia: en el desdejuni, l’esmorzar, el dinar,
el berenar i el sopar. I a partir d’ací, intenteu dissenyar un possible menú
que continga tots els grups d’aliments de la piràmide nutricional i en la

quantitat adequada. És a dir, que garantiu que és un menú saludable.
–Però si és molt fàcil! –va dir Bea–. Només cal pensar en quin tipus
d’aliments podem prendre en cada una de les menjades i ja està.

–Tampoc et passes –li va respondre Jesús–. Jo no ho veig tan clar, hi ha
aliments que no hauríem de prendre tan a la lleugera…
–I per què? –va preguntar Loli, que sempre anava despistada.
–A vore Loli, pensa en les “tapetes del bar” que diu el mestre que se li
acumulen al voltant de la cintura… –va tractar explicar-li Abraham.

47