Page 50 - Contes Consum

continuem, no patisques.

I així vam passar la vesprada mentre féiem el treball. Discutint sobre
quina era la millor opció, debatent idees, etc. Fins que per fi, a les set de la
vesprada, havíem acabat!
El dilluns següent vam entregar el treball a les nou del matí. Teníem
examen de matemàtiques, així que mentre féiem l’examen, el mestre va

anar corregint els treballs.
–Mare meua… Interessant, interessant… –deia el professor en veu baixa.
–Mestre, són bones notes? –va preguntar Alejandro.

–Després ho voreu –va respondre.
La veritat, a mi, la cara que posava mentre corregia no em feia molta gràcia.
No sé per què, però no tenia una bona sensació…
Quan vam entregar l’examen, el mestre ens va comentar que ja havia
acabat de corregir:

–Xics, em sap molt greu. Però haureu de repetir el treball. Tots els treballs
estan suspesos.
–Quèeeeee?!?! –vam cridar tots.

–No pot ser, professor! Però si vam estar tot el divendres de vesprada a
casa de Nerea González fent-ho –vaig respondre.
–Ja. Si jo ho entenc. Però és que no estan bé. Vos he fet unes anotacions
en el treball. Pegueu-li una mirada que segur que vos ajuden a reelaborar-

lo.
Quina llanda! Després de la feinada de divendres, tota la classe estàvem
suspesos. Però de què va este home? És que no té perdó…
La classe d’anglés se’m va fer eterna. No em podia concentrar després de

saber allò del treball, així que es va fer l’hora del pati sense entendre res
de res.
Quan vam eixir al pati, la majoria estàvem capbaixos…
–És que no és just! –deia José.

–Jo em vaig tirar tot el dissabte de matí per a acabar-ho i passar-ho a
ordinador! –es queixava Bea.
–I què podem fer? –va preguntar Mario.
–Se me està acudint una idea… –els vaig dir. I si ens declarem en vaga de

treballs i no en fem cap més?
–En vaga?! –va preguntar Carlos Herrero–. Vés amb compte…, no siga que
ens fiques en un embolic.
–Un embolic per què? Ja n’hi ha prou! Ens hem passat tot el cap de setmana

treballant i mira... A repetir el treball de nou?

50