Page 54 - Contes Consum
P. 54

–Ja està, Laura. Era un cable que s’havia desconnectat –va dir el mestre.

                –Gràcies, Juanma. Me’n torne a classe… Que tingueu un bon dia, xics
                –ens va dir mentre ens picava l’ullet.
                –I això què és? –va preguntar el mestre mirant cap a la taula.
                –Mmmm… Hem  decidit  desconvocar  la  vaga  i  refer  el  treball. Creiem
                que ja sabem on vam fallar… -vaig dir.

                –Però si no vos he entregat els treballs! Com el podeu refer sense haver
                vist les correccions?
                –No patisques, mestre. Ja voràs com este ha eixit molt millor –va dir

                Nerea.
                Així que el mestre se’ls va emportar a casa per a corregir i no va dir res
                més.
                Durant dos dies no va comentar res sobre els treballs, a pesar que li
                vam donar la llanda per si ens podia dir alguna cosa. Però com que

                estàvem al  final del trimestre i tenia molt per corregir, ens deia que
                tinguérem paciència.
                I ja ho crec, paciència “a l’engròs”, perquè va arribar el dia d’entregar les

                notes i encara no sabíem res. Quins nervis!
                Aquella vesprada vaig acompanyar els pares a arreplegar el meu butlletí
                del trimestre. Quan vam entrar a classe, el mestre semblava content i,
                pel que va dir, resulta que així era:
                –Bona vesprada. Les meues felicitacions més sinceres a la vostra filla.

                Ha fet una avaluació excel·lent. De fet, ha tret Excel·lent en totes les
                assignatures, excepte en ciències de la naturalesa.
                –Mare meua! –vaig pensar. Ja n’he suspés una. Quina bronca m’espera

                a casa...
                –I això? –va preguntar el pare–. Perquè la setmana passada va estar
                treballant dur per a un treball que havia de fer amb els companys.
                –Exacte! –va dir el mestre–. En ciències de la naturalesa ha obtingut
                una Matrícula d’Honor. Felicitats, Nerea!

                –Mestre. Però no t’has confós amb Nerea González? –vaig preguntar.
                –No, Nerea. No m’he confós. Mira el  teu butlletí.  Ací ho posa: Nerea
                García. De fet, no m’he pogut confondre perquè tots heu obtingut esta

                qualificació. Ja voràs que contenta que es posa Mari Carmen quan veja
                la nota. Segur que no s’ho espera…!
                Després de felicitar-nos a tots els companys i companyes, l’endemà a
                classe vam decidir organitzar un dinar saludable al pati per festejar la
                fi del trimestre:






                                                           54
   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58   59