Page 31 - Contes Consum

Quan van arribar al concert encara faltava una estona perquè comencés.

Els avis van seure a les graderies i van demanar als néts que compressin
algun refresc sense sucre. Van pensar que seria una bona oportunitat
per continuar preguntant a la gent. Pel passadís es van trobar un músic
que anava amb el seu instrument i que es deia David Garrett. Després de
pensar-ho bé es van animar a preguntar-li:

–Bona tarda, li podem fer unes preguntes? –van dir alhora.

–Clar que sí, estaria encantat. De què es tracta? –va respondre el músic.

–Volíem saber com seria la seva etiqueta ideal per al menjar –li van
preguntar.

El músic va estar pensant una estona, i després els va explicar que el seu
pare era cec i que quan comprava havien d’ajudar-lo per a poder triar
els aliments que volia, ja que les etiquetes no estan pensades per a les

persones que són cegues o tenen problemes de visió. Perquè poguessin
llegir-les haurien d’estar escrites en Braille.

Als dos nens els va semblar molt bona idea, es van acomiadar del músic i
van continuar preguntant a la gent que anaven trobant. Quan el concert

va acabar van tornar a casa, ja que l’endemà havien d’anar a escola.

Durant aquella setmana la temperatura va baixar molt i el temps va

anunciar grans nevades, així que un dia els pares de la Carmen i el Pere
els van anunciar que el cap de setmana esquiarien a Andorra, per passar
uns dies a la neu fent esquí de fons. Els dos germans es van posar molt
contents, perquè no podien passar gaire temps amb els pares per culpa
de la seva professió.

El dissabte al matí es van llevar molt d’hora per preparar les coses per anar
a la neu: la roba d’abric i els esquís. El viatge va ser llarg, però va valer la

pena, ja que la neu és molt divertida. Es van tirar rodolant per la neu toveta,
van fer ninots de neu, van esquiar i van fer una guerra de boles de neu.
S’ho van passar bomba, però quan va arribar la tarda estaven esgotats,
així que els pares van decidir que anirien tots junts a sopar.

31