Page 33 - Contes Consum
P. 33

Llavors en Pere es va acostar al cuiner i li va explicar que de gran volia ser

                cuiner i tenir un restaurant per fer plats deliciosos que tothom pogués
                menjar, tingués la malaltia que tingués. Llavors la Carmen va aprofitar per
                preguntar al cuiner com creia ell que hauria de ser l’etiqueta ideal.

                El cuiner els va explicar que ell no podia menjar aliments que tinguessin

                glútens i que al seu fill també li passava el mateix. Moltes vegades havia
                pensat com es podria crear una etiqueta millor i més comprensible per a
                la seva feina i també per al seu fill. La idea que ell havia estat pensant era

                una etiqueta que indiqués amb colors, com un semàfor, si contenia més
                quantitat o menys d’un ingredient i així saber si és més saludable o menys.

                El color verd indicaria que no conté gens d’aquell ingredient, el taronja que
                en conté una mica i el vermell que en conté molt. Els ingredients podrien

                ser aquells que la gent intenta tenir més cura per les seves al·lèrgies o
                salut, com ara la sal, el sucre, la lactosa, el gluten, etc.


                La idea els va semblar estupenda i molt encertada per a nens i grans. Van
                donar les gràcies al cuiner per ser tan amable i van parar la taula, abans
                que tots els companys arribessin al menjador.

                Quan van tornar a casa, van estar pensant com podien fer que les seves

                idees sobre l’etiqueta ideal se sabessin i es portessin a terme. Els avis
                estaven mirant la tele i van sentir que a Brussel·les hi havia una reunió de
                la Unió Europea, on es parlaria conjuntament amb l’Organització Mundial

                de la Salut (OMS), que eren els responsables de vetllar perquè els aliments
                i els seus productes fossin més saludables i accessibles per a la gent.

                Sentir allò els va donar una idea: enviarien una carta a l’OMS per explicar-
                los la seva petita aventura i explicar-los les seves idees. Però no sabien

                com fer-ho. Així  que van  parlar  amb  els  pares i  els van  explicar  el  que
                havien estat fent i la seva intenció d’enviar-ho a alguna organització que
                pogués fer alguna cosa sobre el tema.


                Els pares es van quedar molt sorpresos de la iniciativa dels seus fills i de la
                gran idea que havien tingut i els van preguntar:

                –Com se us ha ocorregut fer això, fills meus?






                                                           33
   28   29   30   31   32   33   34   35   36   37   38