Com van arribar alguns aliments d’altres continents a la dieta mediterrània?
La varietat d’aliments d’una zona geogràfica, amb els seus costums, formes de cuinar-los i consumir-los, definix el seu estil d’alimentació.
La dieta mediterrània és l’estil d’alimentació dels països de la conca mediterrània. Països que estan units pel mar Mediterrani i les aigües del qual desemboquen en este mar: Espanya, França, Itàlia, Grècia, Malta, Tunísia, Egipte i Xipre, entre altres.
El mar Mediterrani és un element fonamental per a les expedicions geogràfiques i les rutes de comerç d’aliments que es remunta a civilitzacions antigues. Des dels sumeris, 3.000 anys abans de la nostra era, passant pels egipcis, els grecs i els romans.
La dieta mediterrània s’ha construït durant segles i durant este temps s’hi han anat incorporant aliments de diferents països i continents, tant a la seua cuina com als seus sectors econòmics.
Un exemple de la incorporació intercontinental d’aliments a la dieta mediterrània és l’arròs. Procedent d’Àsia, és probablement Alexandre Magne, per mitjà de les expedicions geogràfiques i rutes comercials per l’oceà Índic, qui va introduir l’arròs per primera vegada a Europa. Al llarg de la història s’ha anat incorporant en la cuina de molts països de la conca mediterrània i, a dia de hui, constituïx un aliment bàsic. A més, en algunes regions d’Espanya té un pes important en el seu sector primari.
