Page 50 - Contes Consum
P. 50
Com cada any, passo l’estiu al poble
a cals avis. És, com totes les cases
de poble, una casa amb jardí, hort,
golfes… M’encanten aquelles golfes
on els avis guarden mil objectes
que ja no fan servir: eines per a
treballar el jardí, fotos dels besavis
en marcs de fusta, joguines de
quan érem petits, baguls i caixes
de roba…
Però sobretot m’agrada el vell sofà,
el balancí de fusta i el puf vermell.
De vegades em disfresso, m’assec
al sofà i faig veure que sóc una Ah!, per cert. No m’he presentat:
senyora. Altres vegades, amb els sóc l’Àuria; bé, el meu nom és
meus germans, fem veure que som Aurembiaix, la germana gran d’en
en una caseta encantada. Joan i de l’Abril.
Quan la mare puja olora fondo les L’hort de la casa també em fascina.
herbes que l’àvia deixa assecar per A l’estiu hi ha mil classes de cucs
posar-les als guisats. Mentre sent i bestioletes que donen maldecaps
l’olor, se li dibuixa un somriure a la als avis. Aquí tenim prohibit entrar-
cara, jo la miro, i la veig tan maca! hi sense permís. Sento al padrí
que diu: “Quatre dies per aquí
aquesta canalla i tot se n’anirà a fer
punyetes”.
L’àvia, cada matí cull les verdures
que, de totes totes, ens vol fer
menjar. I per a aconseguir-ho les
disfressa de mil maneres: piruletes
de pastanaga, bastonets d’api,
coliflor amb beixamel, pilotetes de
carbassó cruixent… Sap cuinar-les
tan ben que no en queda ni una al
plat.
50
