62
Aquella sensació de felicitat que l’envaïa la va animar a seguir el seu
camí, un nou camí, una nova aventura.
Des d’aquell sequiolet va anar a parar a dins d’una canalització,
que la va endinsar, sense ella imaginar-ho, per un gran laberint, un
entramat de canals subterranis per davall de la gran ciutat.
Pujava, baixava i tornava a pujar. En una d’aquelles tantes pujades...
Xofff! Va veure una altra vegada la llumdel sol, els núvols, va tornar
a notar l’aire fresc en la cara. Va eixir per un foradet molt menut,
amb tanta pressió i tanta força que va ser llançada volant molt alt!
Des d’allà, tan amunt, va poder veure on es trobava. Estava dins
d’una font situada enmig d’un parc, envoltada de xiquets que
corrien, jugaven i cridaven i altres persones més majors assegudes
en bancs de fusta que observaven els menuts.
