60
Clara l’observava. A poc a poc s’hi va apropar, fins que uns ulls tan
blaus com l’aigua d’aquell brollador que la va veure nàixer, es van
clavar dins d’ella.
Aquella mirada trista i perduda va canviar en un moment. Aquell
semblant seriós començà a transformar-se en un petit somriure.
Aquell vellet va tornar a il·lusionar-se!
-Feia molt de temps que estava esperant-te, Clara -va dir amb la
veu tremolosa.
-A mi? Pot explicar-me per què? -va dir Clara, encara més sorpresa.
-Veus aquesta terra tan seca? Et necessita. -El vellet començà a
explicar:
-Temps arrere, aquesta terra era un meravellós camp de conreu,
jo venia tots els matins i el treballava. Esta terra produïa gran
quantitat de fruites i verdures i era, més que la meua faena... ma
vida.
-Com ha pogut desaparéixer tot? -preguntà Clara amb tristesa.
El vellet continuà contant.
- L’aigua tannecessària per alsmeus conreus començà a escassejar.
Aquella aigua clara i neta que jo solia fins i tot beure, ha anat
minvant.
-Com pot acabar-se l’aigua? -preguntava Clara ara, amb una mica
de por.
-Per culpa de diversos factors com la contaminació, la
superpoblació, el reg excessiu, el mal ús i el creixent ritme de
consum. Eres molt important, Clara!! No pots imaginar-te quant
-va dir el vellet agafant-la entre les mans-. Ara que estàs ací, tot és
diferent. Tot pot canviar.
