43
Hi havia dos germans -xic i xica- que eren un poc rebels. Si els
sobrava algun dia menjar no el portaven a casa ni el donaven
als grangers. Els pares, que no se’n refiaven, un dia els van
preguntar per què a ells no els sobrava mai el menjar. Intentaren
dir una mentida, però de seguida els varen pillar. Resulta que si
deien mentides els ulls es feien blaus. Així és que els pares els
descobriren de seguida. És per això que no tingueren més remei
que dir sempre la veritat i ja no van tirar mai més el menjar. Us
imagineuque se us feren els ulls blaus cada vegada quementíreu?
Ho podríeu suportar?
L’escola d’aquell poble era meravellosa. Els xiquets i xiquetes hi
anaven desvanits perquè mai sabien què era el que s’hi trobarien:
un dia podia ser una piràmide, un altre dia una selva, un altre un
castell... i així, cada dia es podien trobar una cosa diferent. Això
feia que tingueren moltes ganes d’estudiar i que no s’avorriren
mai, ja que cada dia les tasques eren diferents.
