25
El Lluís marxa cap a casa tot content, volia fer una sorpresa a la
Cristina i els seus amics han acabat fent-li-la a ell: ja té vestit i
viatge de nuvis, ja veuràs quan ho expliqui a la Cristina, pensa
tot rient.
Cristina, Cristina! Crida l’Adrià just obrir la porta de casa seva. No
saps què m’ha passat aquest matí al supermercat! I la Cristina el
talla i li diu: ja tinc vestit de núvia, la Vicenta me’l farà. Sóc tan
feliç!
Els dos s’abracen, tenim vestits i viatge, que bé!, diuen contents.
L’Adrià i la Cristina tenenmolts amics i sónmolt estimats al poble.
Alguns d’ells, en veure que l’Adrià i la Cristina no sabien com
organitzar el casament, decideixenajudar-los ambelspreparatius
i es troben per parlar-ne. Saben que ells voldrien convidar tot el
poble perquè estan molt agraïts, però no tenen prou diners. Els
amics rumien què hi podrien fer i finalment acorden donar-los
una bona sorpresa i preparar una gran festa de casament.
Han pensat que si cada casa dóna els aliments que els sobren, els
que estan a punt de caducar omassa madurs, etc. i que acabarien
llençats i els aprofiten per al casament, de ben segur que podran
preparar un bon banquet per a tothom.
Amb aquesta gran idea, tots els amics s’organitzen per poder
passar per totes les cases del poble explicant el que han pensat fer
i demanant la col·laboració de tothom que hi vulgui col·laborar.
