50
Com que el viatge era car, els xiquets i xiquetes, per ajudar els
pares a finançar-lo, elaboraven una llista de coses que havien
de comprar per a cada dia de la setmana, deien a les mares que
aprofitaren el menjar que havia sobrat els dies anteriors per tal
de fer nous menjars i ells adquiriren el compromís demenjar-s’ho
tot. No compraven més del necessari. Primer miraven si hi havia
existències a la nevera i el rebost. Gràcies a tot això, pogueren fer
l’excursió de fi de curs tots els xiquets i xiquetes de l’escola, en
acabar els estudis. Després se n’anaven a l’institut. Fou així com
els seus pares els pagaren el viatge i encara els quedaren diners
per a poder fer un viatge al Món dels Adults.
Passat el temps, tots els xiquets i xiquetes gaudiren de tenir
el mateix color d’ulls: tots els tenien verds, perquè havien
aconseguit ser feliços. I mai més els seus ulls canviaren de color.
